domingo, 25 de septiembre de 2011

Si no ets de Barcelona no ets benvingut

L'Ajuntament discrimina les colles de diables segons el seu origen


T'ho estàs passant bé al correfoc? Ens al.legrem, és l'esforç de moltes colles per crear un espectacle únic a Catalunya. El que potser no saps és que les colles que l'organitzen no només provenen de Barcelona, sino d'arreu de l'Àrea Metropolitana. T'extranya? De quina ciutat són els grups que aniràs a veure aquesta Mercè? Són tots els de Barcelona? Doncs bé, enguany l'Ajuntament ha vetat la participació d'unes vint colles, aduint que venen de fora de la ciutat. "Primer els de casa", diu l'Ajuntament. Et sona?



Les colles afectades ens sentim humiliats per aquesta discriminació després de 25 anys de treballar per aquest correfoc, i voliem que ho sapiguessis.

Passa-t'ho bé ara que pots, potser l'any que ve et demanen a tu el DNI per veure si ets de Barcelona. A nosaltres ja ens ho han fet aquest any.

sábado, 24 de septiembre de 2011

Manifest de les colles de diables de l'Hospitalet

El món del diable és conegut, acceptat i celebrat per la societat catalana, que participa cada cop més activament de la festa del foc. Paradoxalment al que es podria esperar d'uns personatges com nosaltres, sense fer soroll, en els últims 30 anys ens hem anat fent lloc entre gegants, castellers i altres representants de la festa catalana. Dels Balls de Diables originals de les terres de Tarragona a avui en dia, pocs nuclis urbans no disposen del seu propi grup d'ambaixadors de Llucifer.

El dimoni, doncs, s'ha convertit en actor destacat de qualsevol Festa Major, i els espectacles que organitzen les colles apleguen centenars, mil.lers de persones amb ganes de gresca i espurnes. Alguns d'aquests actes estan merescudament reconeguts com a fites senyalades en el calendari festiu català.

La Coordinadora de Diables de Barcelona i Barcelonès va neixer per abanderar i representar tots aquests dimonis que volien anar una mica més enllà dels seus respectius barris. Des del primer dia de vida de la Coordinadora hi ha estar implicades colles de fora de Barcelona, que van fer seu el projecte, i junts ens hem convertit en un col.lectiu important dins del moviment associatiu català. De la desena escasa de membres en els seus orígens, la Coordinadora de Diables aplega avui en dia més de seixanta colles vinculades amb el món del foc, vingudes de tota la corona metropolitana de Barcelona. La potència d'aquesta Coordinadora l'ha portat a participar en les fites històriques dels últims anys, ha trespassat les fronteres de Catalunya i els seus esdeveniments s'han convertit en multitudinaris.

Tot això s'ha aconseguit amb l'esforç de totes les colles, que han cregut de sempre que el projecte era viable desde la unitat del col.lectiu, i sumant forces i coneixement independentment de la ciutat origen dels membres. Moltes colles han nascut i crescut a l'empar dels seus companys, i junts hem resolt desafiaments crítics com el que ens va plantejar la Llei del Foc de la Unió Europea, que posava en greu perill la nostra supervivència com a part del folklore català.

Aquesta unitat ha trespassat les fronteres de Barcelona, i en els últims anys, les colles no provinents de la ciutat han organitzat actes i trobades, i portant mil.lers de diables i d'espectadors a tots els racons de l'Àrea Metropolitana.

Aquest esperit d'unitat, però, s'ha trencat amb la modificació dels Estatuts de la Organització, incloent un article que indica que, davant d'un correfoc de Festa Major i si les circumstàncies ho demanen, es prioritzarà la participació a l'esdeveniment de les colles de la pròpia ciutat. Aquesta clàusula, que pot semblar raonable en un contexte global, cau pel seu propi pes dins de la pròpia realitat dels actes organitzats per la Coordinadora del Barcelonès, que han esdevingut icones de la festa catalana, i la fama dels quals ha trespassat els límits de la ciutat que els acull.

Dels esdeveniments afectats per aquesta clàusula, el més assenyalat per la imaginació popular és el correfoc de la Mercè, que en els propers dies tornarà a aplegar mil.lers de persones al centre de Barcelona. El que hauria de ser, com ha estat en les últimes dècades, una nova mostra de la capacitat de les colles de la Coordinadora de Diables per organitzar actes multitudinaris de qualitat, es convertirà enguany en un correfoc només apte per les colles de Barcelona.

Les colles que signem aquest manifest estem profundament dolguts per aquesta situació, ja que hem invertit moltes hores de feina durant molts anys per aconseguir que aquest correfoc (i altres) esdevinguessin actes esperats i estimats per la ciutadania no només de Barcelona, sino d'arreu de Catalunya.

El correfoc de la Mercè d'enguany tindrà una petita representació de colles de fora de Barcelona en qualitat de “convidats”, però això no fa més que engrandir la ferida. Ens hi hem deixat la pell sempre per la Mercè, i no mereixem ser tractats com membres de segona categoria en una Coordinadora a la que hem contribuït a engrandir de manera activa.

Les colles sotatignants procedim de la ciutat de l'Hospitalet, però no cal dir que els companys de Badalona, Cornellà, Santa Coloma, Sabadell, etc. tambè veuran com, a partir d'ara, no tindran els mateixos drets que les colles companyes de Barcelona. Algunes colles amigues ja han decidit desvincular-se de la Coordinadora de Diables, donat que no es poden sentir membres de ple dret en el nou panorama.

Nosaltres, des d'aquest escrit, volem manifestar que aquesta decisió trenca la unitat que ha fet forta la nostra Coordinadora, la que ens ha portat a assolir fites que no somiavem fa trenta anys, i estableix colles de primer i segon grau per l'interès d'uns actes que ja no es poden considerar propis de la ciutat de Barcelona, sino de tot Catalunya.

Alternatives hi ha moltes i molt raonables, i s'han plantejat des de dins i fora de Barcelona, però la actual Junta Directiva sembla més preocupada per seguir les directrius l'Ajuntament de Barcelona, ignorant l'esperit que ha fet gran la nostra Institució. Lamentablement, entenem que aquest camí que s'ha iniciat portarà a desunió, la debilitació, i potser la desaparició de la pròpia Coordinadora de Diables, i això és una molt mala notícia per la cultura catalana.

lunes, 12 de septiembre de 2011

Inmersión lingüística

Supongo que hoy los noticieros de la mayoría de cadenas hablarán de las concentraciones que se han hecho en Cataluña contra la reforma de la educación decretazada recientemente pese a que ya hay sentencias contrarias. Podría hablar largo y tendido de mi cada vez más patente y menos disimulada desafección hacia un estado que no sólo me desprecia y se niega a representarme, si no que no me da cabida en sus frontera. Podría incluso explicar que es mentira que el castellano esté discriminado, y que mis profesores de la escuela ya impartían las clases en ambos idiomas, dependiendo del que se sintieran más cómodos usando. Y que los alumnos utilizábamos ambos indistintamente. Y que esta tónica se ha repetido en todas mis fases educativas, hasta finalizar mis estudios superiores. Podría contar que si una de las dos lenguas sufre discriminación, al menos en la ciudad condal, no es precisamente la castellana. Pero empiezo a estar cansada, así que simplemente, me voy a dedicar a reproducir un texto que he leído en diversas partes, principalmente en muros de facebook y g+, que resume perfectamente ese agravio que sentimos que se realiza constantemente no solamente hacia nuestra región, si no, y muy especialmente, hacia nuestra cultura y todo aquello que nos importa.
L'any passat a Catalunya NOMÉS 3 famílies van demanar el castellà a les aules i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla. L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament TAMBÉ en català i... ni cas. Igual a València 100.000 persones van demanar rebre la senyal pública de televisió en català i... ni cas. Destruir la immersió és un mètode d'extermini lingüístic. Objectiu: la imposició, la sotmissió, i destrucció d'una cultura i d'una nació. No hi estem d'acord!
Creo que es importante traducirlo, porque debe llegar precisamente a esos que no conocen mi lengua materna, y muy especialmente, a los que desearían que ésta no existiera. Es una traducción literal al castellano realizada por una persona cuyo nivel de lengua castellana debe de ser nulo, puesto que recibió la educación usando catalán como lengua vehicular. Ruego disculpen las molestias que mi mala sintaxis les pueda ocasionar.
El año pasado en Cataluña, SOLAMENTE 3 familias pidieron el castellano en las aulas y ahora todo el sistema de enseñanza catalán se tambalea. El año pasado, en Valencia, 70.000 familias pidieron optar a la enseñanza TAMBIÉN en catalán y... ni caso. Destruir la inmersión es un método de exterminio lingüístico. Objetivo: la imposición, la sumisión, y la destrucción de una cultura y una nación. No estamos de acuerdo.

jueves, 1 de septiembre de 2011

Vasos comunicados

Siempre me dijeron que me mataría la curiosidad, como a los gatos, y la verdad, querido anónimo, no consigo entender cómo, después de tanto tiempo siguiéndome sigas sin haber aprendido entendido nada de míTodos los momentos son únicos. La perdición está en no querer hacer de ellos momentos especiales. En creer que de un vaso roto no se puede beber. Hace ya tiempo que entendí que los vasos se hicieron para ser llenados... y para ser vaciados. Y que lo importante no es el contenido, ni lo que tarde en vaciarse. Ni siquiera el vaso. Lo importante son los brindis. Lo importante es con quien lo compartas.

Aunque tienes razón cuando dices que vivimos muchos momentos que merece la pena recordar. Por suerte, mientras intentamos emular esos momentos especiales, la vida da tantas vueltas, que nos deja en el mismo sitio, pero con un nuevo contexto, y una maleta llena de nuevos recuerdos, o una maleta lista para ser llenada.. La vida es tan circular, tan cíclica, tan curiosa (cómo los gatos) que hace que algunos posts cobren aún mayor sentido en momentos y circunstancias muy lejanas a aquellas que provocaron que se escribieran originariamente. Los retuerce, los estira, les cambia la dimensión. Les da un nuevo significado.

Y no, ningún vaso es perfecto, también por suerte.