viernes, 11 de septiembre de 2009

L'onze de setembre

Ara quedaré malament, però he de confessar que La Diada es un día que em deixa prou indiferent. Sant Jordi em posa la pell de gallina, se m'infla el pit i penso que es una llàstima que a la resta del món no s'estiguin sentint como jo. La Mercè em fa venir ganes de festa, de polvora, de nits cantant pel carrer. Per Santa Eulàlia, i Santa Llúcia m'agrada anar a la catedral, m'agrada baixar a la cripta i perdre'm pel claustre.

Sóc conscient de la importància de la data, encara que ens l'hagin robada i ara sigui l'11-S i no l'onze de setembre, però no m'emociona, simplement. No em desperta res. Em fa bullir més la sang, sento més necessitat d'explicar el que es ser catalana, de treure la Senyera al carrer sentint els discursos de segons quins fatxes, que avui.

Ara bé, cada cop que escolto aquesta cançó, sigui l'hora i el dia que sigui, la pell se m'eriça, el cor s'encongeix i recordo un cop més el que som, i el que seguirem sent.


Així que, sigui avui o el dia de l'any que trieu: feliç Diada a tots!

1 comentario:

  1. ¡¡Hola!! Muchas gracias por pasarte por mi blog.. y encantada de conocerte :-)
    Pensaba que tu entrada íba a tratar sobre los atentados de las torres gemelas... ya vés... Yo en esta fecha es lo primero que recuerdo :_(
    Pero güeno, hoy es vuestro día y espero que lo estés disfrutando.
    Besos.

    ResponderEliminar